©Juan Amaya. Montserrat, 1958

Jacques Léonard, (París, 1909 – l’Escala, 1994) Tenia 43 anys quan s’ instal·là de manera definitiva a Barcelona per dedicar-se professionalment a la fotografia.   Acabava amb un estil de vida que a conseqüència de las diferents activitats que havia desenvolupat el portà a viatjar per tot el món.

Fill d’un tractant de cavalls d’origen gitano i de la propietària d’una casa de costura de París  aviat s’inicià en el món del cinema. L’any 1931 començà a treballar fent encàrrecs en uns estudis de París per passar a dedicar-se a tasques de muntatge i més tard de producció, col·laborant amb diversos directors entre els que cal destacar Abel Gance.

1940. Viatjà a Espanya buscant localitzacions per una pel·lícula sobre  Cristófor Colom que no s’arribà a rodar a causa de la situació de guerra a Europa. Conegué  al  llavors director general de cinematografia que li oferí l’oportunitat de treballar en diversos encàrrecs i es quedà a Madrid.    .

1949. Es traslladà a Barcelona amb l’empresari teatral Arthur Kaps, esdevenint la seva mà dreta.  Més tard, allunyat dels rodatges treballà com a restaurador de mobles.
Conegué l’humorista Robert Lamouret i l’acompanyà en qualitat de secretari a una gira mundial. Amb ell viatjà a Anglaterra, Austràlia, Grècia i Itàlia. En finalitzar la gira refusà la proposta de viatjar als Estats Units.

1952. S’instal·là a Barcelona on se enamorà de Rosario Amaya, una gitana que treballava com a model d’artistes. Es casà amb ella i inicià la seva activitat com a fotògraf  free lance.

Francesc Català-Roca li proporcionà contactes i col·laborà en diferents mitjans: La Vanguardia, La Gaceta Ilustrada, Pomezia, publicació del Bisbat de Barcelona, Sant Jordi, revista de la Diputació de Barcelona, i muntà el seu propi laboratori dedicat a fotografia publicitària.

1975. Després del desmantellament dels barris gitanos de Barcelona es traslladà a la Mina i per problemes de salut deixà la fotografia, dedicant-se a treballar en el projecte d’un llibre sobre la cultura gitana, Les quatre fers en l’air que no aconseguí publicar tot i l’interès inicial de l’editorial Plon de París, especialitzada en etnologia.

1991. Amb la salut molt agreujada s’establí a l’Escala on morí l’any 1994.

 

©Autoretrat, ca. 1960

© Autor i lloc desconeguts, ca. 1940

©Autor i lloc desconegut. Muntant pel·lícula. ca. 1940